Valencia, 22 de abril de 2026.- Los datos de siniestralidad laboral en el trabajo autónomo durante 2025 en Extremadura, vuelven a poner sobre la mesa una realidad preocupante: 64 accidentes graves, 6 muertes y 3.048 bajas por accidentes de trabajo. Detrás de estas cifras hay miles de historias personales, negocios interrumpidos y familias afectadas por una problemática que, según denuncia UPTA, sigue sin recibir la atención necesaria.

La organización advierte de que los trabajadores autónomos continúan siendo los grandes olvidados en materia de prevención de riesgos laborales. A diferencia de los asalariados, el colectivo desarrolla su actividad en condiciones más precarias desde el punto de vista de la seguridad, con menor acceso a formación preventiva, recursos técnicos y apoyo institucional. Esta situación responde a un problema estructural: el sistema de prevención en España ha sido diseñado para empresas con estructura, dejando fuera la realidad de millones de trabajadores por cuenta propia que operan en sectores como el transporte, la construcción, el comercio o el ámbito agrario, donde los riesgos son elevados.

En este contexto, UPTA alerta de que el refuerzo del control previsto en la reforma normativa puede agravar la situación si no va acompañado de recursos. El aumento de inspecciones, obligaciones documentales y responsabilidades, sin apoyo económico ni asistencia técnica, supone trasladar aún más carga a un colectivo que ya trabaja con limitaciones.

“No se puede exigir más a quien no tiene herramientas para cumplir. Más control sin apoyo no previene accidentes, solo incrementa la presión sobre el autónomo”, señala Eduardo Abad, presidente de UPTA.

A esta realidad se suma la situación de los más de 341.000 autónomos en País Valenciano sin asalariados, prácticamente fuera del sistema preventivo actual. Mientras que quienes tienen trabajadores deben cumplir obligaciones en PRL, los autónomos que trabajan solos carecen de un modelo adaptado a sus necesidades. Para UPTA, este vacío está favoreciendo el avance de una problemática cada vez más evidente: los riesgos psicosociales.

El estrés, la ansiedad, las jornadas prolongadas, la presión por los plazos, los impagos y las condiciones contractuales precarias están detrás de un aumento de problemas de salud mental, enfermedades cardiovasculares y accidentes derivados de la fatiga. Se trata de una “pandemia silenciosa” que no está siendo abordada por las políticas públicas.

“Un trabajador por cuenta propia no puede trabajar 12 o 14 horas al día. Eso no es emprendimiento, es precariedad”, advierte Abad. “En sectores como el transporte o la construcción es imprescindible establecer límites a los tiempos de trabajo. No podemos normalizar determinadas condiciones que ponen en riesgo la vida de los profesionales”.

Ante esta situación, UPTA reclama al Gobierno un cambio de enfoque en las políticas de prevención, con planes específicos dirigidos al trabajo autónomo que permitan actuar sobre la raíz del problema. Entre las medidas planteadas se incluyen:

  • Desarrollo de programas de formación adaptados por sectores de actividad.
  • Establecimiento de incentivos para la inversión en equipos de seguridad.
  • Implantación de servicios públicos de asesoramiento técnico en prevención de carácter gratuito.
  • Refuerzo de la cobertura en caso de accidente o enfermedad profesional.
  • Impulso de campañas de concienciación dirigidas específicamente a los trabajadores autónomos.
  • Destinación de parte de los recursos de las mutuas colaboradoras con la Seguridad Social a la vigilancia y prevención de los riesgos psicosociales.

Para UPTA, el reto no pasa únicamente por ampliar las obligaciones, sino por transformar el modelo. Es necesario avanzar hacia un sistema más flexible, cercano y eficaz, que tenga en cuenta la diversidad del colectivo y facilite el cumplimiento real de la prevención. Las cifras de 2025 deben marcar un punto de inflexión. Reducir la siniestralidad en el trabajo autónomo no es solo una cuestión normativa, sino una responsabilidad que exige medidas concretas por parte del estado y de las comunidades autónomas y con un enfoque adaptado a la realidad del colectivo.

AUTÒNOMS DESPROTEGITS EN PAÍS VALENCIÀ: 64 ACCIDENTS GREUS, 6 MORTS I MÉS DE 3.000 BAIXES COLPEGEN AL COL·LECTIU

València, 22 d’abril de 2026.- Les dades de sinistralitat laboral en el treball autònom durant 2025 a Extremadura, tornen a posar sobre la taula una realitat preocupant: 64 accidents greus, 6 morts i 3.048 baixes per accidents de treball. Darrere d’estes xifres hi ha milers d’històries personals, negocis interromputs i famílies afectades per una problemàtica que, segons denúncia UPTA, seguix sense rebre l’atenció necessària.
L’organització advertix que els treballadors autònoms continuen sent els grans oblidats en matèria de prevenció de riscos laborals. A diferència dels assalariats, el col·lectiu desenrotlla la seua activitat en condicions més precàries des del punt de vista de la seguretat, amb menor accés a formació preventiva, recursos tècnics i suport institucional. Esta situació respon a un problema estructural: el sistema de prevenció a Espanya ha sigut dissenyat per a empreses amb estructura, deixant fora la realitat de milions de treballadors per compte propi que operen en sectors com el transport, la construcció, el comerç o l’àmbit agrari, on els riscos són elevats.
En este context, UPTA alerta que el reforç del control previst en la reforma normativa pot agreujar la situació si no va acompanyat de recursos. L’augment d’inspeccions, obligacions documentals i responsabilitats, sense suport econòmic ni assistència tècnica, suposa traslladar encara més càrrega a un col·lectiu que ja treballa amb limitacions.
“No es pot exigir més a qui no té ferramentes per a complir. Més control sense suport no prevé accidents, només incrementa la pressió sobre l’autònom”, assenyala Eduardo Abad, president d’UPTA.
A esta realitat se suma la situació dels més de 341.000 autònoms en País Valencià sense assalariats, pràcticament fora del sistema preventiu actual. Mentres que els qui tenen treballadors han de complir obligacions en PRL, els autònoms que treballen solos manquen d’un model adaptat a les seues necessitats. Per a UPTA, este buit està afavorint l’avanç d’una problemàtica cada vegada més evident: els riscos psicosocials.
L’estrés, l’ansietat, les jornades prolongades, la pressió pels terminis, els impagaments i les condicions contractuals precàries estan darrere d’un augment de problemes de salut mental, malalties cardiovasculars i accidents derivats de la fatiga. Es tracta d’una “pandèmia silenciosa” que no està sent abordada per les polítiques públiques.
“Un treballador per compte propi no pot treballar 12 o 14 hores al dia. Això no és emprenedoria, és precarietat”, advertix Abad. “En sectors com el transport o la construcció és imprescindible establir límits als temps de treball. No podem normalitzar determinades condicions que posen en risc la vida dels professionals”.
Davant esta situació, UPTA reclama al Govern un canvi d’enfocament en les polítiques de prevenció, amb plans específics dirigits al treball autònom que permeten actuar sobre l’arrel del problema. Entre les mesures plantejades s’inclouen:
– Desenrotllament de programes de formació adaptats per sectors d’activitat.
– Establiment d’incentius per a la inversió en equips de seguretat.
– Implantació de servicis públics d’assessorament tècnic en prevenció de caràcter gratuït.
– Reforç de la cobertura en cas d’accident o malaltia professional.
– Impuls de campanyes de conscienciació dirigides específicament als treballadors autònoms.
– Destinació de part dels recursos de les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social a la vigilància i prevenció dels riscos psicosocials.
Per a UPTA, el repte no passa únicament per ampliar les obligacions, sinó per transformar el model. És necessari avançar cap a un sistema més flexible, pròxim i eficaç, que tinga en compte la diversitat del col·lectiu i facilite el compliment real de la prevenció. Les xifres de 2025 han de marcar un punt d’inflexió. Reduir la sinistralitat en el treball autònom no és només una qüestió normativa, sinó una responsabilitat que exigix mesures concretes per part de l’estat i de les comunitats autònomes i amb un enfocament adaptat a la realitat del col·lectiu.