• Mientras un autónomo con 30.000 € de rendimiento soporta un tipo medio efectivo cercano al 23–24%, los grandes grupos empresariales reducen su tributación efectiva a entornos del 10–12% gracias a deducciones y planificación fiscal.
  • Un autónomo con ingresos medios destina prácticamente uno de cada cuatro euros de su beneficio al pago del IRPF.

Valencia, 13 de febrero de 2026.- La Unión de Profesionales y Trabajadores Autónomos (UPTA España) denuncia la brecha fiscal estructural existente entre los trabajadores autónomos y los grandes grupos empresariales en nuestro país. La diferencia en el tipo medio efectivo (% cuota/base) puede alcanzar hasta 14 puntos porcentuales, consolidando una desigualdad en el esfuerzo tributario que penaliza a los pequeños negocios.

Mientras los autónomos tributan por el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) bajo un sistema progresivo, las grandes corporaciones lo hacen a través del Impuesto de Sociedades, cuyo tipo nominal es del 25%, pero cuyo tipo efectivo real se reduce de forma significativa mediante deducciones y ajustes fiscales.

El ejemplo práctico que evidencia la diferencia

Un trabajador autónomo persona física tributa por tramos progresivos en el IRPF. Si tomamos como referencia un rendimiento neto anual de 25.000 euros, el cálculo del impuesto sería el siguiente:

12.450 € al 19% → 2.365,50 €
7.750 € al 24% → 1.860,00 €
4.800 € al 30% → 1.440,00 €

El total a pagar por ese trabajador autónomo sería 5.665,50 euros, lo que supone un tipo medio efectivo del 22,6% (% cuota/base). Es decir, un autónomo con ingresos medios destina prácticamente uno de cada cuatro euros de su beneficio al pago del IRPF. Si el rendimiento se sitúa en torno a los 30.000 euros anuales, el tipo medio efectivo se aproxima al 23–24%, consolidando una presión fiscal significativa para actividades económicas de pequeña dimensión.

En contraste, aunque el tipo nominal del Impuesto de Sociedades es del 25%, la aplicación de deducciones por I+D+i, amortizaciones aceleradas, compensación de pérdidas, doble imposición y otros incentivos fiscales, permite que el tipo efectivo real de los grandes grupos empresariales se sitúe en entornos del 10–12% sobre resultado contable. Esta diferencia pone de manifiesto una desigualdad estructural en la distribución del esfuerzo fiscal.

UPTA reclama al Gobierno una reforma fiscal estructural que reduzca el tipo medio efectivo que soportan los trabajadores autónomos, revise el sistema de deducciones aplicable a los grandes grupos empresariales y garantice un reparto más equitativo del esfuerzo tributario.

El presidente de UPTA España, Eduardo Abad, ha señalado que, “no podemos admitir que quienes desarrollan pequeñas actividades económicas soporten un tipo medio efectivo del 23%, mientras que grandes grupos empresariales puedan reducir su tributación real a cifras cercanas al 10%. Esta brecha fiscal castiga al pequeño negocio; la equidad tributaria es un principio básico de justicia económica”.

ELS AUTÒNOMS PAGUEN FINS A 14 PUNTS MÉS DE TIPUS MIG EFECTIU QUE ELS GRANS GRUPS EMPRESARIALS

• Mentres un autònom amb 30.000 € de rendiment suporta un tipus mig efectiu pròxim al 23–24%, els grans grups empresarials reduïxen la seua tributació efectiva a entorns del 10–12% gràcies a deduccions i planificació fiscal.
• Un autònom amb ingressos mitjans destina pràcticament un de cada quatre euros del seu benefici al pagament de l’IRPF.
Madrid, 13 de febrer de 2026.- La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA España) denúncia la bretxa fiscal estructural existent entre els treballadors autònoms i els grans grups empresarials al nostre país. La diferència en el tipus mig efectiu (% quota/base) pot aconseguir fins a 14 punts percentuals, consolidant una desigualtat en l’esforç tributari que penalitza als xicotets negocis.
Mentres els autònoms tributen per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) sota un sistema progressiu, les grans corporacions el fan a través de l’Impost de Societats, el tipus nominal de les quals és del 25%, però el tipus efectiu real del qual es reduïx de manera significativa mitjançant deduccions i ajustos fiscals.
L’exemple pràctic que evidencia la diferència
Un treballador autònom persona física tributa per trams progressius en l’IRPF. Si prenem com a referència un rendiment net anual de 25.000 euros, el càlcul de l’impost seria el següent:
12.450 € al 19% → 2.365,50 €
7.750 € al 24% → 1.860,00 €
4.800 € al 30% → 1.440,00 €

El total a pagar per eixe treballador autònom seria 5.665,50 euros, la qual cosa suposa un tipus mig efectiu del 22,6% (% quota/base). És a dir, un autònom amb ingressos mitjans destina pràcticament un de cada quatre euros del seu benefici al pagament de l’IRPF. Si el rendiment se situa entorn dels 30.000 euros anuals, el tipus mig efectiu s’aproxima al 23–24%, consolidant una pressió fiscal significativa per a activitats econòmiques de xicoteta dimensió.
En contrast, encara que el tipus nominal de l’Impost de Societats és del 25%, l’aplicació de deduccions per i+D+i, amortitzacions accelerades, compensació de pèrdues, doble imposició i altres incentius fiscals, permet que el tipus efectiu real dels grans grups empresarials se situe en entorns del 10–12% sobre resultat comptable. Esta diferència posa de manifest una desigualtat estructural en la distribució de l’esforç fiscal.
UPTA reclama al Govern una reforma fiscal estructural que reduïsca el tipus mig efectiu que suporten els treballadors autònoms, revise el sistema de deduccions aplicable als grans grups empresarials i garantisca un repartiment més equitatiu de l’esforç tributari.
El president d’UPTA España, Eduardo Abad, ha assenyalat que, “no podem admetre que els qui desenrotllen xicotetes activitats econòmiques suporten un tipus mig efectiu del 23%, mentres que grans grups empresarials puguen reduir la seua tributació real a xifres pròximes al 10%. Esta bretxa fiscal castiga el xicotet negoci; l’equitat tributària és un principi bàsic de justícia econòmica”.