UPTA España pone en valor la transformación del perfil emprendedor de la comunidad china, que lleva más de dos décadas contribuyendo de forma destacada al tejido económico del país, especialmente en el Régimen Especial de Trabajadores Autónomos (RETA).
La comunidad china en España es, hoy por hoy, la más predominante en el Régimen de Autónomos. Según los últimos datos, un 14% de los afiliados extranjeros al RETA son de procedencia china (66.515). Además, más de la mitad de los ciudadanos chinos en edad laboral (55%) son emprendedores, frente al 45% que trabaja por cuenta ajena en el régimen general, es la única comunidad que tiene más trabajadores autónomos que trabajadores por cuenta ajena en España.
Desde finales de los años 90, el emprendimiento chino ha crecido de forma exponencial en España. Durante los primeros años, los negocios se centraban en el comercio de proximidad, como bazares, tiendas multiprecio y restaurantes, y se convirtieron en paisaje habitual de muchos barrios españoles. Cabe destacar en ese periodo, el auge del Polígono Industrial Cobo Calleja, en Madrid, es un claro ejemplo del tejido empresarial que han desarrollado, centralizando la importación y distribución de productos de consumo.
En la última década, sin embargo, la comunidad china ha iniciado una transformación empresarial muy relevante. Frente a los rumores recientes que apuntan a una supuesta salida masiva del país, lo que está ocurriendo es un proceso de reinvención y diversificación. La subida de los precios, aumento de los costes del negocio, como el alquiler y suministros, junto con el cambio en el hábito de consumo derivados del auge del comercio online, no solo afectan a los negocios de autónomos nacionales. Estos factores también impactan en los negocios regentados por ciudadanos chinos, que en la actualidad se están adaptando a las nuevas necesidades del mercado y diversificando sus negocios.
Lejos de desaparecer, los negocios chinos están evolucionando. Se cierran algunos bazares tradicionales, pero surgen otros tipos de establecimientos más especializados y adaptados a las nuevas tendencias del consumo como son los salones de belleza, las tiendas de moda y complementos, los comercios tecnológicos, hostelería y servicios profesionales como academias, agencias de viajes o asesorías.
Eduardo Abad, presidente de UPTA, “ante la desaparición del pequeño comercio tradicional, que ha afectado también a los negocios de autónomos de origen chino, estos se han visto obligados a readaptarse y reinventarse. En lugar de seguir con la misma fórmula, han sabido orientar sus esfuerzos hacia el sector servicios, que es ahora el principal ámbito donde están consolidándose las nuevas actividades económicas.”
UPTA España posa en valor la transformació del perfil emprenedor de la comunitat xinesa, que porta més de dos dècades contribuint de forma destacada al teixit econòmic del país, especialment en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA).
La comunitat xinesa a Espanya és, ara com ara, la més predominant en el Règim d’Autònoms. Segons les últimes dades, un 14% dels afiliats estrangers al RETA són de procedència xinesa (66.515). A més, més de la mitat dels ciutadans xinesos en edat laboral (55%) són emprenedors, enfront del 45% que treballa per compte d’altri en el règim general, és l’única comunitat que té més treballadors autònoms que treballadors per compte d’altri a Espanya.
Des de finals dels anys 90, l’emprenedoria xinesa ha crescut de manera exponencial a Espanya. Durant els primers anys, els negocis se centraven en el comerç de proximitat, com a basars, tendisques multipreu i restaurants, i es van convertir en paisatge habitual de molts barris espanyols. Cal destacar en eixe període, l’auge del Polígon Industrial Cobo Calleja, a Madrid, és un clar exemple del teixit empresarial que han desenrotllat, centralitzant la importació i distribució de productes de consum.
En l’última dècada, no obstant això, la comunitat xinesa ha iniciat una transformació empresarial molt rellevant. Enfront dels rumors recents que apunten a una suposada eixida massiva del país, el que està ocorrent és un procés de reinvenció i diversificació. La pujada dels preus, augment dels costos del negoci, com el lloguer i subministraments, juntament amb el canvi en l’hàbit de consum derivats de l’auge del comerç en línia, no sols afecten els negocis d’autònoms nacionals. Estos factors també impacten en els negocis regentats per ciutadans xinesos, que en l’actualitat s’estan adaptant a les noves necessitats del mercat i diversificant els seus negocis.
Lluny de desaparéixer, els negocis xinesos estan evolucionant. Es tanquen alguns basars tradicionals, però sorgixen altres tipus d’establiments més especialitzats i adaptats a les noves tendències del consum com són els salons de bellesa, les botigues de moda i complements, els comerços tecnològics, hostaleria i servicis professionals com a acadèmies, agències de viatges o assessories.
Eduardo Abad, president d’UPTA, “davant la desaparició del xicotet comerç tradicional, que ha afectat també els negocis d’autònoms d’origen xinés, estos s’han vist obligats a readaptar-se i reinventar-se. En lloc de seguir amb la mateixa fórmula, han sabut orientar els seus esforços cap al sector servicis, que és ara el principal àmbit on estan consolidant-se les noves activitats econòmiques.”